El Dia Internacional de les Treballadores de la Llar és una diada reivindicativa d’aquest col•lectiu de professionals, format majoritàriament per dones migrades, en què demanen i exigeixen els drets que els corresponen com a ciutadanes i treballadores. La jornada busca donar visibilitat social al seu col•lectiu i a la realitat laboral discriminatòria que pateixen.
Marga Azucena Castillo Morales, treballadora de la llar i les cures, va arribar a Barcelona fa més de quaranta anys. Parlem amb ella de la seva experiència, que suposa un testimoni valuós del sector del treball de la llar i les cures.
Parla’ns una mica de la teva experiència: Qui és la Marga Azucena? Com vas arribar a Barcelona?
Vaig arribar a Barcelona provinent de Guatemala l’any 1983. Estava a punt de fer els 19 anys i fugia d’unes circumstàncies complicades, no perquè no tingués mitjans econòmics per mantenir-me. Van assassinar al meu promès i no era segur per a mi quedar-me al país. Vaig venir amb una família d’allà amb contracte i visat per un any. D’allí vaig passar a casa d’una altra família benestant de Barcelona treballant com a interna, on no vaig tenir gaire bona experiència. Per sort, en els meus dies lliures anava a estudiar a una acadèmia que hi havia a prop de l’Ateneu Barcelonès, només per a dones. Allà vaig fer contactes que em van portar a una altra casa.
He estat interna molts anys a Barcelona. Després vaig viure a Cerdanyola amb el meu marit. I, un cop separada, vaig anar a viure amb un amic de tota la vida a Sant Cugat, a qui vaig ajudar a cuidar la dona i al qual també vaig cuidar fins que es va morir. I que va ser molt generós amb mi.
T’hi has trobat bé, a Catalunya?
Molt! M’he sentit sempre molt ben tractada. He tingut la sort de trobar bones persones. I m’han estimat molt. De vegades el problema no és tant la persona que cuides com les seves famílies.
Amb tots aquests anys d’experiència, què creus que caldria canviar en el sector del treball de la llar i les cures?
Bastantes coses. En primer lloc, jo no entenc com es poden estar pagant 3 o 5 euros per hora. Conec noies que treballen cuidant una persona gran tot el dia cobrant 500 o 600 euros al mes. Això és una cosa que li vaig dir a l’últim senyor que vaig estar cuidant: “Vostè té diners. Pagui a una persona per al dia i a una altra per a la nit.” Hi ha un sou mínim que marca la llei.
De vegades no és que no tinguin diners per pagar. Molt sovint la gent gran té patrimoni. Però aquí és on entren les famílies, que sovint no volen gastar aquest patrimoni en la cura del familiar. I algunes de les treballadores de la llar no tenen la seva situació administrativa regularitzada. I això les fa vulnerables. Per això és molt important que les treballadores tinguin la informació i els recursos per assessorar-se.
També caldria avançar en la sensibilització de les famílies. De vegades, la treballadora de la llar és qui més hores passa amb la persona cuidada i qui més la coneix. I quan aquesta entra a l’hospital, la treballadora desapareix. El metge es dirigeix directament a la família, i la persona que l’ha estat cuidant nit i dia fins llavors queda relegada a un segon pla.
S’estableix una relació personal amb la persona cuidada. Quan aquesta persona mor, ha de ser dur.
Ho és. Tu ets qui l’acompanya, qui la cuida, qui la vigila. Hi ha una estimació. L’advocat d’una de les famílies, que no em va donar la liquidació quan la persona a qui cuidava va morir, em va arribar a dir que no em mereixia l’última mesada perquè no havia treballat el mes complet. Després de treballar tants anys cuidant el seu familiar!
Però no em queixo. Jo crec en una justícia divina i a mi finalment m’ha arribat.
Tens la Targeta Cuidadora. Com la vas conèixer?
Va ser mitjançant l’última persona que he cuidat, que ha mort recentment. Vam anar de visita al l’Hospital del Sagrat Cor buscant un espai on ell pogués recuperar-se, i la treballadora social ens va parlar de Barcelona Cuida i de la Targeta Cuidadora.
Quina és la teva experiència amb el programa? Què li diries a una treballadora de la llar que no el coneix?
He utilitzat el servei d’assessoria jurídica. En Pedro Moreno, l’assessor, és un àngel que m’ha ajudat molt. Ara estic cobrant l’atur per primer cop a la vida, gràcies al canvi de normativa aprovat al setembre del 2022, i estic mirant si puc complementar-ho cotitzant a mitja jornada per completar els anys que em faltarien per arribar a la jubilació.
També he assistit al taller “Eines per cuidar-nos emocionalment” per a treballadores de la llar i les cures, que ha dinamitzat la Marta Carrillo, que és meravellosa. És que ens explica les coses d’una manera que ens activa. Si estàs pensant alguna cosa ximple, negativa… desapareix. Jo estava molt desanimada i preocupada per la meva situació, i gràcies a aquest taller i a l’ajuda de l’assessor jurídic, que m’ha ajudat a gestionar l’atur, ara veig les coses d’una altra manera.